La nova Federació Catalana del PSOE

L’any 2004 Alfredo Pérez Rubalcaba li va fer una petició insòlita al llavors alcalde de Sabadell Manuel Bustos: li va demanar si estava disposat a recuperar la federació catalana del PSOE. Així ho revelava el mateix Bustos la passada tardor a la periodista Sara González, autora del llibre Cas Mercuri, la galàxia Bustos (Edicions Saldonar). El govern tripartit de Maragall estava en plena crisi, després que es fes pública la trobada de Carod-Rovira amb membres d’ETA. Ningú no sabia com acabaria allò. «Vaig respondre que creia que no seria necessari trencar el socialisme a Catalunya. I així va ser. El sentit comú va imperar en el PSC i Pasqual Maragall al final va fer el gest de no voler-lo mantenir al Govern», explica l’exdirigent socialista.

Sigue leyendo

Quan Bustos va deixar de ser l’amo

Només el ‘cas Mercuri’ va poder tombar Manuel Bustos, el totpoderós alcalde de Sabadell. Però fer caure setze anys de bustisme ja són figues d’un altre paner. Ens desplacem fins a la ciutat vallesana, on parlem amb els protagonistes del canvi polític, els seus opositors i els qui el fiscalitzen des de fora de l’Ajuntament.

***

Un noi de tan sols 14 anys va ser arrestat per la policia municipal. Segons va declarar, va estar retingut durant sis hores, no van avisar els seus pares i el van amenaçar. El motiu: haver enganxat un adhesiu amb el lema “Estil Bustos? No, gràcies” en el marc d’una campanya contra la gestió del govern municipal. Aquest era, efectivament, el famós estil de Manuel Bustos, l’estil del totpoderós alcalde que va regnar sobre la ciutat de Sabadell durant tretze anys.

Sigue leyendo

Xavier Domènech: «Si l’Estat està tancat, Catalunya està legitimada per traspassar l’ordenament jurídic»

El van fer ministre de la Plurinacionalitat d’un govern imaginari del PSOE amb Podem abans d’hora. Finalment, la cosa va quedar en no res. Però Xavier Domènech (Sabadell, 1974) ja té uns altres maldecaps. Ara és l’arquitecte del nou “subjecte polític” −partit− dels ‘comuns’ a Catalunya. Comença l’entrevista com l’acaba: rient. Probablement en té motius, en el seu “espai polític” i fora d’aquest.

***

Quan aquest historiador i professor universitari va ficar-se en política ara fa poc més d’un any, poc s’imaginava que avui estaria on està: liderant el procés de creació d’un nou partit polític. La seva missió és de fer confluir Barcelona en Comú, Podem, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Equo en una sola plataforma política preparada per competir electoralment contra l’“hegemonia conservadora”. Després de fer públic el seu manifest “Crida per guanyar un país en comú”, els comuns iniciaran aquest mes de gener el seu propi procés constituent.

—Diuen que estan creant un nou espai polític, un nou subjecte polític… Temen a la paraula partit?

—[Riu]. És una pregunta gairebé de semiòtica. És cert que no parlem de partit, però no és una decisió comunicativa. Al cap i a la fi, la fórmula jurídica serà la d’un partit polític. Però venim d’on venim i no volem reproduir rols tradicionals. Volem ser més aviat un moviment polític. En les confluències que hem protagonitzat ja hi ha hagut molt de moviment i poc de partit, malgrat haver-hi quatre partits dins.

Sigue leyendo