Nonna Mayer: «El votant del Front Nacional no se sent defensat ni per la dreta ni per l’esquerra»

Nonna Mayer (Neuilly-sur-Seine,1948), professora a la SciencesPo de París i ex-directora del Centre Nacional d’Investigació Científica, fa dècades que estudia l’extrema dreta francesa. El millor antídot contra el Front Nacional, assegura, és “fer política”.

***

S’acostuma a comparar els fenòmens del Front Nacional i de Donald Trump…

—Donald Trump és més recent. En canvi, per entendre el fenomen del Front Nacional, cal viatjar fins a l’Europa de finals dels vuitanta. En aquell moment neixen tota una sèrie d’extremes dretes, diferents les unes de les altres, amb un denominador comú: la lluita primer contra la immigració i progressivament contra la Unió Europea i les elits. Quan va néixer el Front Nacional el 1972, l’enemic era el comunisme. Amb la caiguda del Mur de Berlín va passar a ser l’islam, encara que Marine Le Pen puntualitzi que és l’islamisme radical.

Sigue leyendo

Què fa que acabis votant pel Front Nacional?

L’electorat de l’extrema dreta ja va molt més enllà dels nostàlgics de l’Algèria francesa i del règim de Vichy. Només penetrant la capa de les classes populars s’explica el seu èxit. Aquests votants veuen la globalització i la immigració com una amenaça econòmica, política i cultural.

***

La Christine no dubta: “No sé què passa a Barcelona, però aquí ens estan envaint”. Per part de qui? “Els magrebins”, respon. Cap consideració serveix per fer-la canviar d’opinió. És una pensionista de 65 anys, de classe mitjana vinguda a menys. És de París però viu a Cannes. L’atemptat a la propera Niça va significar un abans i un després. Malgrat votar per la dreta republicana durant dècades, ara, després de l’afer Fillon, no descarta fer-ho per Marine Le Pen. “Tampoc no seria un drama com volen fer creure”.

Sigue leyendo

Marine Le Pen, tot de cara

Amb un perfil baix, sense fer massa soroll, la candidata del Front Nacional ja ha posat en marxa la seva campanya presidencial. Ara per ara, el curs dels esdeveniments en la política francesa li és favorable. Els problemes els tenen els altres, no ella.

***

Amb aquell optimisme de qui fa mesos que lidera les enquestes i de qui observa com els seus rivals passen les seves hores més baixes, Marine Le Pen va posar en marxa el passat 4 de febrer la seva campanya presidencial. En un gran míting a la ciutat de Lió, la candidata del Front Nacional va fer públic un programa electoral amb 144 compromisos. I va prometre dos referèndums: un per a inscriure la “prioritat nacional” en la Constitució en àmbits com l’ocupació i l’altre sobre la Unió Europea per a recuperar les sobiranies pressupotària, monetària, territorial i legislativa.

Sigue leyendo

François Fillon: la dreta extrema que ha de contenir l’extrema dreta

L’empestat de la dreta francesa s’ha convertit de la nit al dia, per sorpresa de tothom, en el candidat d’Els Republicans i en qui, molt probablement, haurà de frenar l’auge del Front Nacional a les eleccions presidencials del 2017.

***

Patrick Stefanini és molt probablement l’home clau de l’èxit de François Fillon. És un alt funcionari, malgrat que molts el consideren un mag. És conegut pels seus dots per a fer triomfar les campanyes més desesperades. Ho va fer quan l’alcalde de París Jacques Chirac li va confiar la direcció de la seva campanya presidencial el 1995, contra un Edouard Balladur que era el clar favorit. Se’n va sortir. El mateix va passar amb Valérie Précresse, quan el 2015 va encapçalar la llista d’Els Republicans a la regió parisenca. Nicolas Sarkozy ho sabia, tot això, i per aquest motiu va tractar de contractar els seus serveis en el seu retorn a la política. Però Stefanini va romandre al cantó de Fillon, que ja es preparava des del 2012, quan va guanyar François Hollande. Avui Sarkozy és a casa seva i Fillon és l’escollit.

Sigue leyendo