Nonna Mayer: «El votant del Front Nacional no se sent defensat ni per la dreta ni per l’esquerra»

Nonna Mayer (Neuilly-sur-Seine,1948), professora a la SciencesPo de París i ex-directora del Centre Nacional d’Investigació Científica, fa dècades que estudia l’extrema dreta francesa. El millor antídot contra el Front Nacional, assegura, és “fer política”.

***

S’acostuma a comparar els fenòmens del Front Nacional i de Donald Trump…

—Donald Trump és més recent. En canvi, per entendre el fenomen del Front Nacional, cal viatjar fins a l’Europa de finals dels vuitanta. En aquell moment neixen tota una sèrie d’extremes dretes, diferents les unes de les altres, amb un denominador comú: la lluita primer contra la immigració i progressivament contra la Unió Europea i les elits. Quan va néixer el Front Nacional el 1972, l’enemic era el comunisme. Amb la caiguda del Mur de Berlín va passar a ser l’islam, encara que Marine Le Pen puntualitzi que és l’islamisme radical.

Sigue leyendo

Què fa que acabis votant pel Front Nacional?

L’electorat de l’extrema dreta ja va molt més enllà dels nostàlgics de l’Algèria francesa i del règim de Vichy. Només penetrant la capa de les classes populars s’explica el seu èxit. Aquests votants veuen la globalització i la immigració com una amenaça econòmica, política i cultural.

***

La Christine no dubta: “No sé què passa a Barcelona, però aquí ens estan envaint”. Per part de qui? “Els magrebins”, respon. Cap consideració serveix per fer-la canviar d’opinió. És una pensionista de 65 anys, de classe mitjana vinguda a menys. És de París però viu a Cannes. L’atemptat a la propera Niça va significar un abans i un després. Malgrat votar per la dreta republicana durant dècades, ara, després de l’afer Fillon, no descarta fer-ho per Marine Le Pen. “Tampoc no seria un drama com volen fer creure”.

Sigue leyendo

Esquerra Republicana, del ‘sorpasso’ a la centralitat

Els republicans viuen un dels seus moments més dolços i tracten de situar-se en la centralitat política. En parlem amb dues de les cares més noves del partit, totes dues arribades des de fora de la formació: Gabriel Rufián i Ana Surra.

***

Gabriel Rufián, que quan estudiava a la universitat tenia el Che Guevara a la carpeta, sempre va dient que ell se sent molt proper a les idees de la CUP. Llavors, com és que va acabar sent el portaveu d’Esquerra Republicana a Madrid? “Quan estava a Súmate i l’ANC, vaig tenir contacte amb gent de tots els partits. Però a estic ERC principalment pequè em van oferir fer política amb un dels millors polítics que ha donat el país”, ens respon. I afegeix: “Si a qualsevol persona d’esquerres li diuen de fer política amb Joan Tardà, crec que pocs dirien que no”. Avui tots dos diputats fan tàndem al Congrés dels Diputats.

Sigue leyendo

La nova Federació Catalana del PSOE

L’any 2004 Alfredo Pérez Rubalcaba li va fer una petició insòlita al llavors alcalde de Sabadell Manuel Bustos: li va demanar si estava disposat a recuperar la federació catalana del PSOE. Així ho revelava el mateix Bustos la passada tardor a la periodista Sara González, autora del llibre Cas Mercuri, la galàxia Bustos (Edicions Saldonar). El govern tripartit de Maragall estava en plena crisi, després que es fes pública la trobada de Carod-Rovira amb membres d’ETA. Ningú no sabia com acabaria allò. «Vaig respondre que creia que no seria necessari trencar el socialisme a Catalunya. I així va ser. El sentit comú va imperar en el PSC i Pasqual Maragall al final va fer el gest de no voler-lo mantenir al Govern», explica l’exdirigent socialista.

Sigue leyendo

Xavier Trias, a Demòcrates: «Nosaltres canviarem el nom, us agradi o no»

Fonts de Demòcrates de Catalunya asseguren que el PDECat de Barcelona va comunicar-low la decisió del canvi de nom tan sols unes hores abans de portar-ho al ple municipal de l’Ajuntament, fet que va impedir als democristians oposar-s’hi.

***

Un nou capítol ha tornat a evidenciar les tensions entre el Partit Demòcrata, nascut de l’antiga Convergència, i Demòcrates de Catalunya, escissió independentista d’Unió: el canvi de nom a l’Ajuntament de Barcelona. El grup municipal que integra totes dues formacions ha passat de dir-se CiU a dir-se Grup Municipal Demòcrata, amb el logo del PDECat. Com en anteriors capítols, el conflicte és el mateix: l’apropiació del nom, de la marca. El nom sí que fa la cosa, i per això els democristians han presentat un recurs de reposició.

Sigue leyendo