Santcugat Valley

Sant Cugat del Vallès s’ha convertit en un petit sistema econòmic enmig de Catalunya, amb un atur que no supera el 10%. L’alt nivell de formació, el perfil sòcio-demogràfic dels seus residents i la creació d’un clima procliu a l’activitat empresarial en són l’explicació

santcugat

Arriba el migdia, les oficines es posen en pausa i les terrasses de bars i cafeteries s’omplen. Sobretot de joves, molts joves, que prenen el sol i beuen una cerveseta. També algun avi amb el diari i les olives. Però, un cop acabada l’hora de dinar, es tornen a buidar, com també ho fan els carrers. Només a les 5 de la tarda, i durant no gaire estona, surt a les places una legió de nens i nenes uniformats i esverats. Nou de cada deu santcugatencs té alguna cosa a fer: la taxa d’atur de Sant Cugat del Vallès amb prou feines sobrepassa el 9% (molt per sota de la mitjana del 24,5% de Catalunya).

Sigue leyendo

Sònia Bagudanch: “En un sistema democràtic de debò, Garzón hauria estat expulsat molt abans”

Sònia Bagudanch (Mata, Pla de l’Estany, 1987), periodista de l’ACN i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica el llibre ‘Et presento el jutge Garzón’ (Edicions Saldonar, 2013), on destapa el cantó fosc d’un Garzón que ha encobert tortures i ha vulnerat constantment els drets mínims dels detinguts

No el coneixem prou, el jutge Garzón, que ens l’heu de presentar?

—Presento el que menys coneix l’opinió pública majoritària. El Garzón heroic i ambiciós que aconsegueix tot el que es proposa ja el coneixem tots, perquè els mitjans ens l’han venut a bombo i plateret durant els 20 anys que ha estat a l’Audiència Nacional. En canvi, el cúmul d’irregularitats que ha anat cometent no es coneixen.

Sigue leyendo

La sempre-encantada-d’haver-se-conegut Europa

El jove dibuixant Aleix Saló (Ripollet, 1983), després dels èxits de ‘Españistán’ i ‘Simiocràcia’, torna a les llibreries amb una nova obra, ‘Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana’ (DeBolsillo, 2013). El llibre denuncia com l’eurozona, una “elit de vampirs sinistres”, ha anat xuclant la poca sang que li quedava a la classe mitjana

Un  mateix diagnòstic de la situació, el corporativisme i la formació d’una oligarquia política, però dos orígens i remeis ben diferents. El poder polític corromp l’econòmic, o és l’econòmic el que perverteix el polític? És així com el dibuixant Aleix Saló, en el vídeo promocional d’Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana (DeBolsillo, 2013), contraposa dues visions totalment diferenciades: la del catedràtic madrileny i economista de l’escola austríaca, Jesús Huerta de Soto (àlies Jesús Huerta de Seto), partidari de donar més protagonisme a la iniciativa privada i reduir el pes del poder públic; i la del catedràtic català de ciència política, Vicenç Navarro (àlies Vicenç Nubarro), més proper a les tesis socialistes, que reclama un paper més important de l’estat en l’economia.

Sigue leyendo

‘Desvirgat’ a l’Olla de Grills (Televisió de Badalona)

Dimarts 23 d’abril, dia de llibres, roses i derrotes del Barça, em vaig ‘desvirgar’ a Televisió de Badalona, a la tertúlia de l’Olla de Grills on em van convidar. Presentat i dirigit per Mercè Roura, van ajudar-me a fer bullir l’olla de l’actualitat l’amic Nacho Corredor, fundador de Deba-t.org i columnista a El Periódico; en Josep Salvat, consultor de comunicació; en Javier Berzosa, regidor del PP a Alella; i l’Annabel Moreno, regidora per ERC a Arenys de Mar. Una primera vegada (al programa) satisfactòria i poc dolorosa.

Sigue leyendo

Jordi Tejel: “Al Kurdistan hi ha el sentiment que ara és la bona”

Jordi Tejel (Barcelona, 1971) és professor d’història internacional a la Swiss National Science Foundation adscrita a The Graduate Institute a Ginebra. Especialitzat en conflictes armats i minories, ha investigat especialment sobre el moviment i el conflicte kurds, sobre els quals ha escrit diversos llibres i publicacions acadèmiques

Creieu que la fi de la lluita armada és definitiva aquest cop?

Això és difícil de dir. Ja hi ha hagut altres ocasions, altres alto el foc i altres negociacions. El que sí que es pot dir és que és el primer cop que l’estat turc reconeix oficialment el PKK, i sobretot Öcalan, com a intermediari i soci en les negociacions. És el primer cop que el govern s’implica realment, i el primer ministre està certament posant-se a risc. 

Sigue leyendo