Sònia Bagudanch: “En un sistema democràtic de debò, Garzón hauria estat expulsat molt abans”

Sònia Bagudanch (Mata, Pla de l’Estany, 1987), periodista de l’ACN i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica el llibre ‘Et presento el jutge Garzón’ (Edicions Saldonar, 2013), on destapa el cantó fosc d’un Garzón que ha encobert tortures i ha vulnerat constantment els drets mínims dels detinguts

No el coneixem prou, el jutge Garzón, que ens l’heu de presentar?

—Presento el que menys coneix l’opinió pública majoritària. El Garzón heroic i ambiciós que aconsegueix tot el que es proposa ja el coneixem tots, perquè els mitjans ens l’han venut a bombo i plateret durant els 20 anys que ha estat a l’Audiència Nacional. En canvi, el cúmul d’irregularitats que ha anat cometent no es coneixen.

Sigue leyendo

La sempre-encantada-d’haver-se-conegut Europa

El jove dibuixant Aleix Saló (Ripollet, 1983), després dels èxits de ‘Españistán’ i ‘Simiocràcia’, torna a les llibreries amb una nova obra, ‘Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana’ (DeBolsillo, 2013). El llibre denuncia com l’eurozona, una “elit de vampirs sinistres”, ha anat xuclant la poca sang que li quedava a la classe mitjana

Un  mateix diagnòstic de la situació, el corporativisme i la formació d’una oligarquia política, però dos orígens i remeis ben diferents. El poder polític corromp l’econòmic, o és l’econòmic el que perverteix el polític? És així com el dibuixant Aleix Saló, en el vídeo promocional d’Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana (DeBolsillo, 2013), contraposa dues visions totalment diferenciades: la del catedràtic madrileny i economista de l’escola austríaca, Jesús Huerta de Soto (àlies Jesús Huerta de Seto), partidari de donar més protagonisme a la iniciativa privada i reduir el pes del poder públic; i la del catedràtic català de ciència política, Vicenç Navarro (àlies Vicenç Nubarro), més proper a les tesis socialistes, que reclama un paper més important de l’estat en l’economia.

Sigue leyendo

‘Desvirgat’ a l’Olla de Grills (Televisió de Badalona)

Dimarts 23 d’abril, dia de llibres, roses i derrotes del Barça, em vaig ‘desvirgar’ a Televisió de Badalona, a la tertúlia de l’Olla de Grills on em van convidar. Presentat i dirigit per Mercè Roura, van ajudar-me a fer bullir l’olla de l’actualitat l’amic Nacho Corredor, fundador de Deba-t.org i columnista a El Periódico; en Josep Salvat, consultor de comunicació; en Javier Berzosa, regidor del PP a Alella; i l’Annabel Moreno, regidora per ERC a Arenys de Mar. Una primera vegada (al programa) satisfactòria i poc dolorosa.

Sigue leyendo

Jordi Tejel: “Al Kurdistan hi ha el sentiment que ara és la bona”

Jordi Tejel (Barcelona, 1971) és professor d’història internacional a la Swiss National Science Foundation adscrita a The Graduate Institute a Ginebra. Especialitzat en conflictes armats i minories, ha investigat especialment sobre el moviment i el conflicte kurds, sobre els quals ha escrit diversos llibres i publicacions acadèmiques

Creieu que la fi de la lluita armada és definitiva aquest cop?

Això és difícil de dir. Ja hi ha hagut altres ocasions, altres alto el foc i altres negociacions. El que sí que es pot dir és que és el primer cop que l’estat turc reconeix oficialment el PKK, i sobretot Öcalan, com a intermediari i soci en les negociacions. És el primer cop que el govern s’implica realment, i el primer ministre està certament posant-se a risc. 

Sigue leyendo

Aleix Saló: “Això d’ara és la nova, punyetera, crua, dura i cruel normalitat”

El jove dibuixant Aleix Saló (Ripollet, 1983), després dels èxits de ‘Españistán’ i ‘Simiocràcia’, torna a les llibreries amb una nova obra, ‘Euromalson: algú s’ha cruspit la classe mitjana’ (DeBolsillo, 2013). El còmic denuncia com l’Eurozona, una “elit de vampirs sinistres”, ha anat xuclant la poca sang que li quedava a la classe mitjana.

Per què t’has dirigit a la Unió Europea aquest cop?

Per una banda, per tancar etapa. Vaig començar amb un llibre català, d’òptica generacional i amb un registre d’humor molt català. Després van venir Españistán, que tenia un registre espanyol més cañí, i Simiocràcia, que pretenia ser també d’àmbit espanyol i en les dues llengües, que no sempre es pot. Em venia molt de gust ja començar a ampliar fronteres i buscar dinàmiques que no només es donen a Espanya i Catalunya, sinó a tota Europa. Per altra banda, també era molt conscient que aquest any es parlaria i es continuarà parlant de la Unió Europea. No només aquest any, sinó tots els que vindran. Ens agradi o no, és el marc polític en què ens mourem cada cop més. Al setembre hi haurà eleccions a Alemanya i se’n farà un seguiment com no se n’havia fet mai. El mateix que va passar amb les darreres eleccions gregues o italianes.

Sigue leyendo