Keynes: La recepta de la socialdemocràcia?

Tema de portada que vaig publicar la setmana passada, en el número 1.520 del setmanari EL TEMPS. Inclou les següents peces:

‘Socialdemocràcia en recessió’. Anàlisi de la situació actual dels principals partits i líders socialdemòcrates europeus que fa palesa la situació de crisi que pateix la socialdemocràcia europea, amb molt comptades excepcions.

‘Receptes keynesianes contra la crisi’. Les propostes de l’economista John Maynard Keynes per a temps d’estancament econòmic, amb tres grans prioritats: la despesa pública, la inversió i el consum.

‘L’economista incomprès’. Anàlisi sobre què han fet els líders socialdemòcrates europeus a Espanya (Zapatero), França (Hollande) i Alemanya (Steinbrück). De les seves propostes i de les seves actuacions, on s’entreveu que, en millor dels casos, s’han oblidat de Keynes, i que en el pitjor directament no n’han fet cas.

Antoni Castells: “El keynesianisme és l’activisme del sector públic”. Entrevista a l’exconseller d’Economia i Finances sobre la crisi de l’esquerra europea, els seus errors pràctics i la vigència del discurs de Keynes avui dia.

Antoni Castells: “El keynesianisme és l’activisme del sector públic”

 (Forma part del tema de portada del número 1.520 d’EL TEMPS, dins el dossier ‘Keynes: La recepta de la socialdemocràcia?‘)

L’ex-conseller d’Economia, Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950), ara investiga des d’EuropeG, un grup d’opinió i reflexió en economia política, del qual és el director. Creu que estem anant cap a un nou cicle, després de l’esgotament de l’etapa liberal-conservadora anterior, que va des de finals dels setanta fins a la crisi.

– Austeritat i creixement són compatibles o s’ha d’escollir?

Poden ser compatibles. Una economia amb un control dels costos, productiva i eficient és bona per al creixement. El que passa és que una política que acabi d’enfonsar la demanda, en un moment en què la demanda està enfonsada, és evident que no ajuda al creixement. El creixement necessita dos components fonamentals: una economia productiva, cosa que requereix reformes de fons, però alhora ha d’haver-hi demanda. Les dues coses són indispensables. Quan l’austeritat condueix al fet que es pugui millorar la productivitat, però ensorra la demanda, és molt difícil créixer. També és cert el contrari: quan només es pensa en estimular la demanda de manera artificial, per exemple a través d’una bombolla creditícia, però això no va acompanyat de millores de competitivitat. El perill és el dogmatisme d’un cantó o de l’altre.

Sigue leyendo

Receptes keynesianes contra la crisi

(Forma part del tema de portada del número 1.520 d’EL TEMPS, dins el dossier ‘Keynes: La recepta de la socialdemocràcia?‘)

L’economista John Maynard Keynes va definir, en la seva ‘Teoria general’, el que considerava que eren els tres pilars bàsics per a la reactivació de l’economia en temps d’estancament: la despesa pública, el consum i la inversió.

Mesures d’austeritat o mesures de creixement econòmic? Tot i que sembli un debat actual, del dia a dia de la Unió Europea, no és pas nou. Com recull el llibre Keynes Vs. Hayek: El choque que definió la economia moderna (Deusto, 2013), de Nicholas Wapshott, Keynes ja va plantejar a principis del segle passat la falsa dicotomia que s’establia entre l’ajustament pressupostari i el creixement econòmic. Una contraposició que des del començament de la crisi ha tornat a ser objecte de grans discussions en l’opinió pública europea.

Sigue leyendo

L’economista incomprès

(Forma part del tema de portada del número 1.520 d’EL TEMPS, dins el dossier ‘Keynes: La recepta de la socialdemocràcia?‘)

Els principals dirigents socialdemòcrates europeus han no acabat aplicant –o bé no aplicant-les en absolut– les propostes que fa poc menys d’un segle va formular John Maynard Keynes. De vegades per acció i d’altres per omissió.

Quan a Keynes li van criticar un cop que les seves propostes estaven molt orientades al curt termini, i que no passaven d’allà, ell va respondre: “A llarg termini tots serem morts”. I potser ha passat el mateix amb les seves idees. Les seves propostes sembla que no han perdurat en el temps i se’n van anar amb ell. N’hi ha prou amb fer una ullada als principals líders europeus que proclamen la socialdemocràcia o el keynesianisme. En el millor dels casos, sembla que no han entès què va dir Keynes; en el pitjor, sembla que l’han deixat de banda de manera conscient. Són els casos, per exemple, d’Espanya, França i Alemanya.

Sigue leyendo

Socialdemocràcia en recessió

(Forma part del tema de portada del número 1.520 d’EL TEMPS, dins el dossier ‘Keynes: La recepta de la socialdemocràcia?‘)

Les idees de John Maynard Keynes ara pateixen la seva pròpia crisi, paral·lela a la crisi econòmica que afecta especialment Europa. La majoria de partits socialdemòcrates europeus han patit una fuita de vots, governessin o no.

La crisi que afecta Europa amb totes les seves conseqüències no sols és econòmica i financera, sinó que també és social, institucional i, fins i tot, democràtica. S’ha emportat tots els governs que s’ha trobat al davant. Amb molt comptades excepcions, dignes d’entrar a la història de l’heroisme. I ha afectat de manera molt especial la socialdemocràcia, aquelles idees que el continent va agafar de Keynes després de dues devastadores guerres mundials i que van servir de fonament per a la creació de la unió política europea que coneixem, la unió que durant dècades va servir per a garantir la pau i el benestar. La socialdemocràcia europea en general se n’ha vist afectada, tant la que governava com la que era a l’oposició fent pressió.

Sigue leyendo