La bombolla diplomàtica

Les ambaixades espanyoles continuen sense patir la crisi: la despesa en l’acció diplomàtica i consular de l’Estat no sols no es redueix sinó que augmenta. Mentre les oficines catalanes a l’exterior van generar una despesa de 26,9 milions d’euros l’any 2012, la diplomàcia espanyola va arribar fins als 761 milions de pressupost

“Les comunitats autònomes que no vulguin estalviar diners i treballar millor tancant les seves delegacions a l’exterior i fent servir les ambaixades espanyoles, hauran d’explicar als seus votants per què prefereixen tancar ambulatoris i tenir ambaixadetes fora”. Tan contundent es mostrava fa uns dies el ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, en referència de forma implícita a les delegacions de la Generalitat a l’exterior. I ara, amb una majoria absoluta sota el braç, el govern espanyol vol reorganitzar i limitar aquesta política amb la llei d’Acció Exterior, que ja va pel trentè esborrany i l’aprovació de la qual està prevista per abans de l’estiu.

Sigue leyendo

Ernest Maragall: “Entre independència o quedar-nos com estem, triem independència”

L’exconseller d’Educació, Ernest Maragall (Barcelona, 1953), és l’impulsor de Nova Esquerra Catalana (NECat), un projecte polític nascut de la voluntat d’aglutinar les esquerres catalanistes. L’ex-dirigent del PSC encara el repte amb optimisme, sense retreure res al PSC

Al preàmbul del Compromís de Sitges, el document fundacional de Nova Esquerra Catalana, hi apareix una cita de Mario Benedetti: “Quan crèiem que teníem totes les respostes, van canviar, de sobte, totes les preguntes”. Què n’hem d’interpretar?

Que hem d’estar disposats a tornar a començar gairebé en tots els sentits. Hem d’estar orgullosos del que hem fet, conscients dels errors i de l’evolució positiva en alguns sentits i negativa en d’altres. La necessitat de formular-nos preguntes noves per a poder-les respondre a consciència. Si no donem per perdudes bona part de les construccions que hem fet en els últims 40 anys, i ens entestem a mantenir-les o canviar-les lleugerament, l’únic que farem serà enfonsar-nos més i més en el sentit negatiu. Més val reformes amb sensatesa i serenitat, però amb la màxima profunditat. Pensar en tot: quin estat volem, quina economia, quina democràcia… 

Sigue leyendo