El món sobiranista tanca files: propera estació, el referèndum

(Reportatge publicat a ElNacional.cat: versión en castellano)

Ha estat Oriol Junqueras qui aquesta setmana ha reobert el debat, qui ha destapat la caixa dels trons. Interpel·lat per l’economista Xavier Sala i Martín sobre la possibilitat de declarar unilateralment la independència l’endemà de la data prevista pel referèndum si finalment no es pot celebrar, el vicepresident del Govern replicava: “Això està recollit en el programa electoral”. I reblava: “I nosaltres som partidaris sempre de respectar els compromisos que tenim”.

Junqueras feia referència a la clàusula “de desbloqueig” del programa electoral de Junts pel Sí el 27-S, que deia el següent: “En el cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica”.

Un cop obert el debat, els altres actors del sobiranisme també han reaccionat. Des de la banda política, la CUP ha mantingut la seva exigència de fixar una data i una pregunta al referèndum i ha defensat la DUI en un únic escenari: si s’impedeix físicament. Des de la banda civil, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit sotmetre a votació de tots els seus socis si donen suport a una DUI si el referèndum fracassa. I el Govern ha ratificat de manera solemne el seu compromís amb el referèndum.

El debat ja està instal·lat de nou en la política catalana. Fins on s’ha d’arribar en la batalla pel referèndum? S’ha de celebrar sota qualsevol circumstància? Què s’ha de fer si finalment no es pot dur a terme? En parlem amb diverses veus del món acadèmic i de la societat civil que s’han significat a favor del referèndum. Tots estan d’acord que aquesta ha de ser la prioritat. Els matisos vénen després.

Jordi Sànchez: “La DUI és una possibilitat no desitjable, però una possibilitat”

“Totes les nostres energies les dipositem en el referèndum, perquè és la nostra aposta”, defensa Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). “Sabem que és possible, que el Govern hi està compromès i que és l’acte democràtic per excel·lència i inevitable en qualsevol moment abans de la independència”. En aquest sentit, recorda que, entre d’altres, l’ANC va fer veure al govern de Junts pel Sí la necessitat de modificar el full de ruta per incloure el referèndum, que inicialment no contemplava.

No obstant això, si arriba un moment en què “tot està bloquejat i la coacció és de tal magnitud”, Sànchez creu que la situació obligaria a “fer un gest extrem davant del món i del mateix país proclamant la independència”, seguint el “mandat de les urnes del 27-S”. Només ho contempla si “el fet de mantenir les urnes és materialment impossible”, o per la retirada física o per la suspensió de les institucions. Però el president de l’Assemblea assenyala que, en cap cas, la DUI no substituirà el referèndum. “Només s’invertiria l’ordre dels fets, perquè a la DUI la seguiria un referèndum de ratificació”, aclareix.

“La nostra aposta és pel referèndum, però en política hi ha altres sortides, i la DUI en pot ser una”, reitera el president de l’organització civil, que considera que “és una possibilitat no desitjable, però una possibilitat”. S’atreveix a quantificar la probabilitat d’aquest escenari: inferior al 5%. “És un debat que sobretot interessa a Madrid, perquè obre la porta als unionistes a parlar de cops d’estat”, diu Sànchez.

Josep Costa: “Un boicot escandalós de l’Estat pot legitimar una DUI”

“El referèndum ha de ser primer i prioritari, i la declaració d’independència hauria de ser posterior a la celebració d’aquest referèndum”, defensa Josep Costa, jurista, professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i autor d’O secessió o secessió: la paradoxa espanyola davant l’independentisme (Acontravent, 2017). I afegeix: “Per proclamar la independència has de guanyar el referèndum o que l’Estat te’l boicotegi d’una manera tan escandalosa que et sentis legitimat per fer-ho”.

Costa creu que el Govern ha d’arribar fins al final a l’hora de posar les urnes, fins a les últimes conseqüències. “Cal ser conscients que la batalla de veritat serà per posar les urnes, no per retirar-les”, explica el jurista. “L’Estat el que busca és que desisteixis de posar les urnes, perquè vol evitar la imatge d’haver de retirar-les físicament”, afegeix. Segons Costa, l’actuació del Govern català no pot anar condicionada per l’actuació de l’Estat, sinó a l’inrevés.

En un article al diari Ara el juliol de l’any passat, en ple debat sobre el RUI, Costa plantejava una alternativa entre tots dos: el DRUI, o referèndum de convalidació. “Seria un referèndum no per decidir ni per ratificar, sinó per convalidar la declaració d’independència”, escrivia el professor de Teoria Política. “En què es diferencia de les altres maneres de fer-lo? En el fet que la declaració és prèvia al referèndum, però entra en vigor després de la seva celebració si el poble l’aprova”.

Elisenda Paluzie: “Si no pots fer efectiu un RUI, encara menys una DUI”

Elisenda Paluzie, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), recorda que hi ha un compromís clar: “referèndum o referèndum”. A parer seu, no té cap sentit plantejar escenaris alternatius al del referèndum. “Hi ha un acord de la majoria parlamentària, que és el del referèndum, i el que han de fer és tirar endavant allò a què van comprometre’s”, afirma Paluzie. La seva celebració “dependrà de si la pressió jurídica fa efecte en els nostres governants”. Exigeix data, pregunta i posar en marxa la campanya.

La professora s’aferra a les dades de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, segons el qual el 73% dels catalans anirien a votar en un hipotètic referèndum unilateral, ja fos pel ‘sí’ o pel ‘no’. “Si tenim una eina que té aquest ampli suport, i que és l’expressió més reconeguda per a l’exercici del dret d’autodeterminació, no crec que aporti res plantejar escenaris alternatius”, sosté l’economista. “Si no tenim capacitat per fer efectiu un referèndum unilateral, encara menys per fer efectiva una declaració d’independència”, afegeix en referència a l’escenari plantejat per Junqueras.

Paluzie remarca que el referèndum “té més força interna i internacional”, perquè és més “incomprensible” reprimir un referèndum. Què han de fer els governants catalans si no poden dur-lo a terme? Segons l’acadèmica, plegar i deixar pas a uns altres: “Si no són capaços de fer allò a què s’han compromès amb una majoria parlamentària, i que ha substanciat la qüestió de confiança, haurien de presentar la dimissió”. El que no es planteja, però, és un retorn a la lògica autonomista d’eleccions “amb etiquetes”.

Anna Arqué: “La DUI ha de ser conseqüència de la nostra victòria”

Segons Anna Arqué, portaveu de la International Commission of European Citizens (ICEC), l’única possibilitat que impediria la celebració d’un referèndum és “un autoboicot com el 9-N per supeditació”. La retirada física de les urnes a través de la policia tampoc no seria un impediment, perquè no tenen prou efectius i perquè es pot resoldre amb “un esforç organitzatiu” i la participació de membres de la comunitat internacional. “Si ens treuen les urnes, en posem unes altres en un altre lloc. No s’entén aquest derrotisme”.

La portaveu de l’ICEC, amb seu a Brussel·les, argumenta que “és l’Estat espanyol qui tindrà el problema davant la comunitat internacional” si vol reprimir les urnes i, per tant, “ja no ens ha d’afectar a nosaltres”. En aquest sentit, Arqué recorda que, en aquest supòsit, l’Estat espanyol infringiria els tractats internacionals que va signar i assumir com a propis en el seu moment, que contemplen el dret universal d’autodeterminació. Fa referència a ordenament jurídic internacional com la Carta de les Nacions Unides, el Pacte dels Drets Civils i Polítics, la resolució 2625 de l’ONU o l’acta final de la Conferència d’Hèlsinki, entre d’altres.

“Hem de continuar amb el que és l’únic pla: el referèndum”, assegura Arqué, que afegeix: “La DUI és un altre moment que no ha arribat del mateix pla. La DUI i el referèndum no són excloents, no estan al mateix nivell. El referèndum és l’instrument per a dirimir si fem la declaració unilateral”. Segons l’activista independentista, “la DUI no pot ser una fugida endavant, sinó conseqüència de la nostra victòria” al referèndum. “Si és conseqüència de la victòria dels altres”, adverteix, “no serà sostenible”.

Jordi Graupera: “Una DUI que és fruit d’una derrota no és sostenible”

Per al filòsof Jordi Graupera, el referèndum és imprescindible “si vols defensar els drets dels catalans a l’autodeterminació” i és una nosa “si vols mantenir les coses com estan, com li passa a part del catalanisme i el processisme”. Segons el professor de la Universitat de Nova York, el referèndum permet separar l’autodeterminació (dret a decidir) de la independència (posicionament). Renunciar-hi també seria “admetre que preferim la repressió hipotètica a la llibertat efectiva”.

I una declaració unilateral d’independència? “A mi em fa l’efecte que una DUI que és fruit d’una derrota en el camp dels fets, fruit de la impossibilitat de fer un referèndum, és una cosa que no pot sostenir-se”, assegura Graupera, que afegeix: “A més, com a moment fundacional, té molts defectes, perquè confon l’autodeterminació amb la independència”. Segons el filòsof, la declaració del Parlament “ha de ser el fruit d’una afirmació de la llibertat, que, en el cas de Catalunya, vol dir un contracte social dels seus ciutadans que accepten que ells tenen el dret a decidir-ho per la via de l’autodeterminació democràtica”.

A parer seu, diverses coses poden impedir el referèndum. En primer lloc, la manca de determinació del Parlament i el Govern. En segon lloc, la intervenció física simbòlica de l’Estat que faci que els partits catalans es facin enrere. En tercer lloc, menys probable, l’impediment físic de votar per part de les forces de seguretat. Finalment, encara menys probable, “una intervenció divina que indiqui l’inici de l’Apocalipsi”. Segons Graupera, “si es fa, l’Estat no es podrà permetre parar-lo i desplaçarà la batalla en la seva interpretació”. I insisteix: “L’única sortida a les característiques concretes del cas català dins de l’Espanya democràtica en el món global del tardoliberalisme en crisi és el referèndum”.

Joan Queralt: “La DUI pot ser una opció, en funció de les circumstàncies”

Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Barcelona, defensa que l’escenari prioritari és el referèndum acordat amb l’Estat espanyol. De fet, ell és un dels impulsors del Col·lectiu Praga, una iniciativa de juristes que el mes passat va presentar el Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. Segons Queralt, el referèndum pactat “té camí per recórrer”. Malgrat que falta voluntat política, cita l’exemple de la legalització del Partit Comunista d’Espanya, que en el seu moment semblava impossible.

En aquest sentit, el penalista recorda que el referèndum unilateral “és l’últim recurs i només el pots practicar un cop”. I la declaració unilateral? “La DUI podria ser una opció, en funció de les circumstàncies”, assenyala el catedràtic. I afegeix: “Al final dependrà de com s’hagi treballat en l’àmbit intern i internacional. Tu pots fer una DUI, però si fora no et reconeixen, no fas res. De la mateixa manera, necessites una bona pressió popular, que ara mateix no sé si està prou madura”.

A l’hora de mobilitzar la ciutadania, Queralt posa el focus en els indecisos. “L’única manera d’aconseguir això és superar aquest partidisme de fireta”, adverteix el jurista. “Els partits s’han d’oblidar de les eleccions, abandonar aquesta mentalitat curtterminista i ser generosos. La forma d’arrossegar la gent és que la gent no vegi interessos partidistes”, afegeix. Debats nominalistes i tacticistes com el de la DUI, conclou, responen a aquesta lògica interessada i no engresquen la gent, sinó més aviat tot el contrari.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*