Viatge a la Catalunya anticapitalista: què fa la CUP allà on governa

(Reportatge publicat a ElNacional.cat: versión en castellano)

En una conferència a Oxford el mes de març passat, l’expresident Artur Mas va assegurar que “si un dia la CUP governés Catalunya, la convertirien en Cuba i seria el pitjor escenari”. Seria realment així? Tractant-se d’un partit que va néixer als municipis, i que es reivindica sobretot municipalista, és allà on decidim formular aquesta pregunta.

Primer la fem a Robert Sabater, alcalde de Viladamat per la CUP, que ens respon: “Ara fa molta calor aquí, però no. Ja ens agradaria assemblar-nos-hi en moltes coses, com la sanitat o l’educació gratuïtes, això sí”. Després la fem a Francesc Ribera ‘Titot’, cantant de Brams i avui també segon tinent d’alcalde cupaire de Berga: “Ja ens agradaria fer la revolució. Però els que eren d’ordre van sembrar el caos, i els que deien que sembràvem el caos hem hagut de venir a posar ordre”.

El maig del 2015 la CUP va entrar a formar part d’una trentena de governs municipals, repartits per tot el país. En alguns casos disposa de majoria absoluta i en d’altres, de majoria simple; en alguns llocs governa en solitari i en d’altres ho fa en coalició. Alguns dels èxits més grans van ser entrar en governs com el de la Badalona de després de Xavier Garcia Albiol o el Sabadell de després de la caiguda del bustisme.

I què hi fa, allà, l’esquerra independentista? El seu programa marc per a les eleccions municipals del 2015, sota el títol ‘Capgirem la història’, parlava de conceptes i expressions més o menys vagues com “ruptura democràtica”, “democràcia directa”, “espais de participació”, “economia social i solidària”, “alliberament de gènere” o “transformació social”.

Per a veure com es concreten aquestes grans idees, ens desplacem fins al petit poble de Viladamat, on la CUP governa amb majoria absoluta des del 2011 (avui amb sis dels set regidors del municipi), i fins a la ciutat de Berga, on els anticapitalistes afronten el repte de tirar endavant el seu programa després de vèncer Convergència i Unió per només 58 vots. Certament, les dues realitats són ben diferents.

Viladamat: la petita revolució

A Viladamat, municipi de 450 habitants de l’Alt Empordà, no hi oneja cap bandera cubana. Hi ha una bandera que s’hi assembla molt, l’estelada roja, que és l’única que penja del balcó de l’Ajuntament. L’espanyola ja no hi és. La van retornar el passat 12 d’octubre a la Delegació del Govern espanyol, argumentant que estava en “desús”. El desembre van rebre una notificació de l’advocacia de l’Estat, que demanava per què no havia onejat mai. No van respondre, però van sotmetre la qüestió a una consulta popular. La pregunta era clara: “Vols que hi hagi la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament?” La resposta també ho va ser: 121 vots pel ‘no’ (92%) i 11 vots pel ‘sí’ (8%).

El seu alcalde, Robert Sabater, tampoc no té el poder d’un cabdill com els Castro. De fet, el seu càrrec és un pur formalisme, perquè tot ho fan de manera col·legiada els sis regidors, que es reuneixen cada dimarts. Tampoc no ha fet cap d’ells una gran fortuna quan ha tocat poder. El sou que perceben per fer política és simbòlic —una sola mitja jornada, que es reparteixen entre tots: no més de 60 euros nets mensuals per cap— i tots tenen la seva pròpia feina. Sabater, per exemple, és enginyer tècnic agrònom.

“És purament vocacional, militància política, el que estem fent nosaltres aquí”, assegura Robert Sabater. Van arribar al poder el 2011, per tota una sèrie de circumstàncies que ho van afavorir. No hi havia un ajuntament en bancarrota ni irregularitats, però sí manca de transparència, inversions fora de lloc —en un moment de vaques grasses— i el desgast del mateix poder. “Es diu molt que als pobles es voten les persones, i és cert, però el projecte de la CUP també és molt concret”, assenyala l’alcalde de Viladamat. El seu projecte era clar: transparència, participació ciutadana i polítiques rupturistes, arribant “fins al límit de la llei”.

La participació ciutadana no és només el referèndum sobre la bandera espanyola. El gener passat, Viladamat va aprovar el pressupost per al 2017, que destina 70.000 euros a la participació ciutadana —gairebé el 80% de les inversions reals— a les inversions decidides pels veïns. Juntament amb l’urna sobre la bandera espanyola, n’hi havia una altra en què es votaven les tres actuacions que es realitzaran aquest any. Van guanyar “millores a la carretera de l’Armentera i l’accés al cementiri” (70 vots), “tapar els contenidors del nucli urbà” (54 vots) i “adequació del parc infantil” (51 vots). Abans, els viladamatencs havien pogut fer les seves propostes a l’Ajuntament. Estan treballant en una aplicació per a votar des del mòbil, que vol ser com Celrà Participa, un municipi també governat per la CUP.

Quan van arribar hi havia un deute d’uns 200.000 euros, que han intentat reduir al màxim per a dependre el mínim possible dels bancs. “Si la Generalitat, que ens deu 120.000 euros, ens pagués, eixugaríem el deute i tindríem superàvit”, afirma Sabater. Sigui com sigui, fa sis anys que no demanen un crèdit bancari. En aquest sentit, el mes passat van posar en marxa una iniciativa pionera a l’Estat espanyol: un crowdlending per a cobrir part del cost de la construcció d’una microplanta solar i la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. La iniciativa estava fora de pressupost. En tres dies van aconseguir els 9.000 euros que necessitaven. La quota mínima era de 50 euros i la màxima, de 500 euros, el termini de tres anys i el tipus d’interès del 3,5%. Després de l’èxit, serà un model que faran servir més sovint.

Robert Sabater, alcalde de Viladamat

Robert Sabater, alcalde de Viladamat, a l’Alt Empordà (Nicolas Tomás)

 

El projecte que probablement els ha portat més feina és el nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que estava encallat per la justícia per errors de l’antic govern. “Teníem dues opcions: deixar-ho estar o arromangar-nos les mànigues i afrontar-ho”, diu Robert Sabater, que admet que el resultat ha acabat sent molt positiu. El nou POUM de Viladamat, amb un fort segell CUP, va ser aprovat el setembre del 2015. La seva confecció també va comptar amb la participació ciutadana: van fer-se 21 reunions amb afectats, dues audiències públiques i una consulta popular.

El nou POUM redueix en un 30% el sòl urbanitzable, redueix la superfície mínima de les parcel·les de 1.000 a 600 metres quadrats (per a fer-les més assequibles) i reserva quatre parcel·les de 200 metres quadrats per a una cooperativa d’habitatge. S’ha comparat amb el cas de Marinaleda, a Andalusia. Robert Sabater es mostra més prudent a l’hora de fer paral·lelismes: “Allà s’expropia, es cedeix el terreny i la gent es construeix la seva casa. No seria ben bé el nostre model, tot i que encara no hem definit la fórmula”. El pla busca un creixement més sostenible: el POUM anterior estava pensat per a 2.000 habitants; el d’ara, per a 800.

El govern de Viladamat ha municipalitzat pocs serveis “perquè gairebé tot estava municipalitzat”. Ho fan fet amb el servei que tractava el camp de gespa natural del Viladamat CF i amb el casal d’estiu. La seva prioritat ara és la municipalització de l’aigua, però estan “lligats de peus i mans” per un conveni amb Sorea, amb qui tenen un deute acumulat d’uns 60.000 euros, que “ens fa incapaços de tirar-ho endavant”. Quan acabi aquest conveni el 2021, si encara governen, plantejaran mancomunar el servei amb altres municipis de la zona.

Robert Sabater reivindica les “propostes trencadores i rupturistes que ens fan diferents”, per exemple en matèria de fiscalitat. El govern municipal ha fet que els habitatges de segona residència o en què no hi viu ningú paguin un 10% més d’impost de béns immobles (IBI). Com que la llei no permet augmentar-los les taxes, el que han fet és bonificar tots aquells habitatges on hi ha gent empadronada. Ara la diferència és del 10%, però la intenció és augmentar-la encara més.

Els veïns de Viladamat coincideixen que l’equip de govern municipal és jove, té empenta i se’n surt prou bé. Quan van arribar al govern el 2011, la CUP tenia quatre regidors i Independents per Viladamat (IPV), tres. Avui, els anticapitalistes en tenen sis, i Convergència i Unió, un. “El més curiós és que gent que és clarament de dretes — perquè, ens agradi o no, aquí són majoria— ens diuen que no comparteixen les nostres idees però que tot el que fem és de sentit comú”, admet Robert Sabater. “Això et reconforta, perquè al final estàs fent polítiques d’esquerres”.

Berga: quan la CUP és qui ha de posar ordre

A l’Ajuntament de Berga tampoc hi ha banderes cubanes. També hi ha una estelada roja, que ha portat més problemes que la de Viladamat. L’alcaldessa, Montserrat Venturós, va arribar a ser detinguda pels Mossos d’Esquadra per no presentar-se a declarar davant del jutjat d’instrucció número 1 de Berga en dues ocasions, després que s’hagués negat a despenjar l’estelada del balcó del consistori durant les eleccions catalanes i espanyoles. Després de declarar, va ser deixada en llibertat. Una anècdota, al costat dels problemes que ha d’enfrontar a nivell intern des que va ser escollida alcaldessa de la capital del Berguedà fa gairebé dos anys.

Un condicionant important és la composició del ple. La CUP té sis regidors d’un total de 17, els mateixos que el grup municipal de Convergència i Unió, al qual a les eleccions del 2015 va superar per només 58 vots. Els anticapitalistes van formar govern en minoria, sense cap mena d’acord, i per a aprovar qualsevol iniciativa sempre necessiten el suport dels sis regidors convergents o dels tres d’Esquerra Republicana. Francesc Ribera treu ferro a aquest fet: “Políticament, hi ha moltes coses en què ens entenem de seguida, perquè tots veiem la situació”.

Segons el tinent d’alcalde, el gran condicionant és el “desballestament de l’Ajuntament” que es van trobar quan van arribar-hi. L’herència dels governs anteriors, el de Convergència i Unió (2007-2015) i els d’abans. “Estem en una situació de desastre total, de terra cremada”, assegura ‘Titot’, que afegeix: “Sense haver-se detectat cap irregularitat, vam trobar un deute equivalent al pressupost de tot un any. Estem supeditats econòmicament i logísticament a sortir del forat, però la ruïna econòmica ha anat deteriorant les estructures de funcionament de l’Ajuntament. No és només el deute, sinó també les eines limitades”.

Ribera compara Berga amb Arenys de Mar que, amb un pressupost i població similars, té uns 250 treballadors municipals. “Nosaltres no arribem a 150”. El consistori té obertes una quarantena de processos judicials amb empreses o entitats relacionades amb la gestió municipal.

“Es dóna la paradoxa que arriba la CUP, que són els revolucionaris, i el que han de fer és posar ordre, intentar posar el marcador a zero per un dia fer alguna cosa, perquè ara no hi ha manera de fer res”, lamenta el regidor, que a l’Ajuntament s’encarrega de la cartera de Governació, Promoció econòmica i Serveis econòmics. “És una putada, perquè és un paper que no ens havíem proposat”, afegeix.

Francesc Ribera 'Titot', regidor per la CUP a l'Ajuntament de Berga

Francesc Ribera ‘Titot’, regidor per la CUP a l’Ajuntament de Berga (Nicolas Tomás)

 

A punt d’arribar a la meitat del mandat, aquesta ha estat la principal tasca del govern de la CUP a la capital del Berguedà: dels 18 milions d’euros de deute que es van trobar, ja estan en menys de 17. De vegades, era simplement un problema de desídia, i esmenta l’exemple de l’assegurança que es pagava per un vehicle que ni tan sols circulava. També s’ha establert el pagament a proveïdors a 30 dies, quan abans la mitjana era de més d’un any, amb interessos per demora que arribaven al 30%. “Quan vaig arribar, vaig dir que necessitava el pla de tresoreria, i em van dir que no n’hi havia, que no se sabia què s’havia de pagar el mes següent”, explica Ribera.

Una de les grans promeses de campanya que han hagut de deixar en el calaix, com a part de la seva política d’estalvi, ha estat justament una auditoria pública del deute, que portaven en el programa electoral. No s’ha fet perquè el cost era superior als 20.000 euros. Francesc Ribera defensa que, en lloc d’encarregar-la a una empresa externa, l’han fet internament: “Vam estar un any agafant tota la informació, fent aflorar tot el deute, buscant tot el que hi havia, anul·lant tot el que estava obsolet o caduc… Ara els comptes són prou transparents com perquè l’auditoria no sigui necessària”.

Ja des de l’oposició, la CUP va impulsar la municipalització del servei de zona blava. En el seu programa anaven molt més enllà i plantejaven la remunicipalització de serveis com l’aigua, la recollida de residus, el manteniment de l’enllumenat públic, els camins escolars, el personal de la piscina municipal o la neteja d’edificis públics. Només han tirat endavant aquesta darrera, malgrat que tenen molts contractes caducats, en pròrroga forçosa. Municipalitzar significa una càrrega extra de pressupost i personal que no es poden permetre en aquests moments. La neteja d’edificis l’han municipalitzat a través de l’empresa pública BRG, la mateixa que gestiona la zona blava. “Hem d’anar amb compte amb què posem en aquesta empresa, perquè si un any no tanquem en equilibri, ens la tanquen; i és l’única eina que tenim de municipalització”, explica Ribera.

La participació popular també és un àmbit prioritari per a l’equip de govern. Tant és així que la mateixa alcaldessa n’ha assumit la regidoria. El seu programa parlava d’assemblees de barris, assemblees temàtiques i una exposició pública setmanal de la tasca del govern municipal. Res d’això no s’ha posat en marxa. Però estan treballant per a dur a terme processos participatius en un futur pròxim. “És una prioritat implantar la participació ciutadana, però també fer campanyes perquè la gent entengui la utilitat d’això, perquè no hi ha aquesta cultura, la gent no hi està acostumada”, afirma el tinent d’alcalde.

Quines perspectives tenen per a la segona meitat del mandat? Fer de gestors responsables. La revolució, els “projectes de marca CUP”, ja vindrà després. “Possiblement la primera legislatura de la CUP és la de deixar les bases per a fer coses la segona legislatura, si ens renoven la confiança”, admet Francesc Ribera. “Entenc que hi hagi gent decebuda perquè esperaven una altra cosa de nosaltres, però ens hem trobat una màquina on falten peces”.

Van lents perquè van lluny, com deia aquell espot electoral de la CUP el 27-S? “Anem lents perquè anem molt carregats, que és molt diferent”, puntualitza ‘Titot’.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*